Lola Anglada, més que una il·lustradora

L’any 1994 vaig començar un projecte que potser serà una de les coses més importants que he fet.  Juntament amb el meu germà, en Jordi, vam fundar l’Agrupament Escolta Lola Anglada a l’Hospitalet de Llobregat.

El nom havia de respondre a alguns criteris previs: que hagués fet coses importants per als infants, algú compromès amb la seva realitat, algú de qui ens poguéssim sentir-nos orgullosos, dona i catalana.

Calia que fos dona, doncs després de tota una vida en el món de l’escoltisme, érem conscients que quasi no havia agrupaments amb noms de dona. Amb els anys he estat molt més conscient de com les dones som invisibilitzades en tots els àmbits i que el coneixement que en general tenim de l’aportació de les dones a la nació catalana és quasi nul.

I així doncs, remenant i fent llistes va sortir na Lola Anglada. I voilà! Ja la teníem.

Aquest any la CAL li ret homenatge a través del Correllengua. Fa 125 que va néixer.

De la Lola sempre m’ha fascinat l’univers propi dels seus contes infantils i els preciosisme d’algunes de les seves il·lustracions.

Lola Anglada també va reivindicar la dona protagonista i activa, en lloc de la de dona submisa i invisible, col·laborant en tot tipus de publicacions i projectes femenins.

Un viatge a París va fer-la coincidir amb en Francesc Macià, amb qui va fer amistat i qui li va encomanar el seu entusiasme pel catalanisme, la democràcia i les llibertats.

La Lola no va fer política, o això deia ella, però durant la dictadura de Primo de Ribera va participar en la campanya per l’amnistia per als implicats en l’anomenat “Complot del Garraf” en un intent d’atemptar contra el rei Alfonso XIII.

L’any 1937 feu una de les seves obres més famoses: El més petit de tots. Inspirat en la cançó dels 3 Tambors, l’infant amb pantalons de tirants va esdevenir símbol de la Catalunya democràtica i fou un mitjà de difusió dels ideals de llibertat i civilitat de la República.

Tots sabem com va acabar la guerra. I la Lola es va haver d’amagar i viure reclosa durant molts anys. Haver il·lustrat i escrit el llibre i col·laborat amb el Comissionat de Propaganda de la Generalitat li va suposar 40 anys de marginació cultural.

Amb l’arribada de la democràcia va començar a ser reconeguda i va rebre, entre altres, la Creu de Sant Jordi.

Ara li dedicaran, li dedicarem, tot un any d’accions culturals, de festes i trobades, de reconeixements i escrits.

Des d’aquí gràcies per la teva sensibilitat, l’amor als infants, al país i a les llibertats. Gràcies per dur fins al final el teu compromís amb els valors republicans.

 

 

Comparteix ambShare on Facebook0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0Email this to someone

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *