Heu vingut a robar-nos les dones… de debò?

M’agraden, m’agraden molt els Amics de les Arts. Em donen bon rotllo.

Tenen lletres que parlen de cinema.
Tenen lletres que parlen de paraules, de paisatges, de somnis, dels meus somnis.

Però estic decebuda, he començat a escoltar el seu nou disc i m’he trobat aquesta lletra.

“La lletra no l’entenc
però ella es transforma
gaudint, ballant, rient
Tothom al meu voltant
sap la tornada
Jo fred miro el cantant
i li dic “t’he calat ja fa estona”
Heu vingut a robar-nos les dones
Heu vingut a robar-nos les dones…”

De debò? A robar-nos les dones?

Em sap greu, però nois a les dones no se’ns roba.

Malauradament se’ns invisibilitzat, se’ns pega, se’ns mata, però no se’ns roba.

Perquè nois, robar implica propietat, i ja em perdonareu però les dones no som propietat de ningú.

I ara a continuar escoltant el disc, a veure si se’m passa el disgust.

Comparteix ambShare on Facebook10Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0Email this to someone

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *