Una habitació pròpia o una habitació compartida plena de records

Aquesta Setmana Santa he pogut llegir un llibre que feia temps reclamava el meu temps: Una habitació pròpia de la Virgina Wolf.

Llegim i la ment i la memòria emprenen camins insospitats, i ja em veus a mi pensant, més que en l’habitació per escriure, en una habitació de jugar.

Aquella habitació compartida, feta de retalls de mobles: la taula blava amb els cantons taronges tunejada per l’avi, la llibreria -no gaire alta- amb una porta Continua llegint «Una habitació pròpia o una habitació compartida plena de records»

Dones europees. N’esteu segures?

Sempre hem anat tard. En els drets de les dones, excepte el petit recés de la segona república, sempre hem anat tard.

Europa, aquesta Europa moderna què ens van prometre, que ha legislat sobre els drets de les persones, ha oblidat fer una legislació comuna en els drets de les dones. El motiu possiblement no és clar: falta d’interès? Falta de pressió dels grups feministes i d’esquerres? Situació minoritària de les dones al Parlament? Por de fer enfadar algú?

Continua llegint «Dones europees. N’esteu segures?»