Una habitació pròpia o una habitació compartida plena de records

Aquesta Setmana Santa he pogut llegir un llibre que feia temps reclamava el meu temps: Una habitació pròpia de la Virgina Wolf.

Llegim i la ment i la memòria emprenen camins insospitats, i ja em veus a mi pensant, més que en l’habitació per escriure, en una habitació de jugar.

Aquella habitació compartida, feta de retalls de mobles: la taula blava amb els cantons taronges tunejada per l’avi, la llibreria -no gaire alta- amb una porta Continua llegint «Una habitació pròpia o una habitació compartida plena de records»

I continuo sense estar disposada a tenir por

Fa molts dies des que vaig escriure. Llavors no estava disposada a tenir por. Havien atemptat contra la ciutat que tant estimo, contra la meva gent i em negava a ser víctima de la barbàrie.

Fa més de 6 mesos de l’1 d’octubre. Aquell dia vam tenir por, però vam tenir por de qui se suposa ens ha de protegir i ha de garantir els nostres drets: Continua llegint «I continuo sense estar disposada a tenir por»

No estic disposada a tenir por

Just fa poc més de 24 hores de l’atemptat a la Rambla de Barcelona. Aquesta Rambla que tant m’estimo, que tantes vegades he passejat: de la mà de la mare quan anàvem a veure la Iaia, amb l’avi per trobar segells que li faltaven a la plaça Reial, anant a comprar arracades als hippies quan era adolescent, tornant de festa del Karma o del Glaciar…

Han atemptat contra la meva Barcelona: la de la PAU, la que treu dos milions de persones per aturar guerres, la que vol acollir, la integradora, la cosmopolita i també la provinciana, la ciutat bruta de gent amb el cor net: taxistes, traductors/es, gent que ha dut menjar als cotxes de la ronda, gent que ha acollit a casa seva, Eulen (dignitat de classe treballadora), donants de sang… sou fantàstics.

Entre ahir i avui són molts més el que han fet bones accions que dolentes. Vull continuar sent optimista.

Continua llegint «No estic disposada a tenir por»

Lola Anglada, més que una il·lustradora

L’any 1994 vaig començar un projecte que potser serà una de les coses més importants que he fet.  Juntament amb el meu germà, en Jordi, vam fundar l’Agrupament Escolta Lola Anglada a l’Hospitalet de Llobregat.

El nom havia de respondre a alguns criteris previs: que hagués fet coses importants per als infants, algú compromès amb la seva realitat, algú de qui ens poguéssim sentir-nos orgullosos, dona i catalana.

Continua llegint «Lola Anglada, més que una il·lustradora»

Dones i política

Ser dona a la nostra societat és complicat, dur, complex i, sovint, perillós.

El 25N serveix per reivindicar l’eradicació de la violència contra les dones. Mentre escric al tren, sento unes noies joves que expliquen les seves relacions amb els seus xicots. Em preocupa, i molt, perquè parlen des de la submissió, el control, la possessió, l’abús, l’autonegació…

Continua llegint «Dones i política»